Llocs d'interès turístic
MONESTIR DE SANT RAMON "L'ESCORIAL DE LA SEGARRA"
L'edifici més rellevant és el Santuari de Sant Ramon Nonat, que segons documents de l'època es va inagurar l'any 1695.
Consta d'una església d'una sola nau de 44 metres de llarg i 10.5 metres d'ample de creuer i una cúpula de 33 metres d'alt. Hi ha 4 capelles a cada costat que tenen 4 metres de profunditat i es comuniquen interiorment formant el cos de l'església. A l'altar major hi ha un monumental retaule barroc que ofereix un aspecte esplèndid. Al cambril antigament hi havia el cos de Sant Ramon Nonat, que fou expoliat l'any 1936, però en l'actualitat s'ha substituit per una relíquia del sant.
Dins el santuari hi ha un claustre amb pati inferior format per 28 columnes de pedra. Les dimensions són de 35.03 metres per 35.70m, fent un total de 1286m2. Les columnes són cilíndriques de base jónica, i d'una sola peça, rematades amb capitells.
En el primer pis, sobre el claustre del pati, es troba un altre claustre amb vuit balcons uniformes de grans dimensions amb voltes de mig punt que donen també a l'interior.
Durant molts anys i efectuant una recerca exhaustiva s'han pogut recuperar alguns objectes pertanyents a l'antic museu, essent les peces més importants, vuit cantorals de grans dimensions, que estan numerats des de el número 1 fins al 11, faltant els numeros 6,7,9, els quals es creu que foren destruïts. També s'han pogut recollir una gran quantitat d'ex-vots, alguns d'ells bastant antics.
L'entrada de l'església és d'estil barroc català. A la part inferior de la façana destaquen 4 grans columnes salomòniques de pedra d'una sola peça, emmarcant cada dues unes "hornacines", que en altre temps tenien les imatges de Sant Pere Nolasc i Santa Maria del Socors o de Cervelló. Aquestes imatges varen ser destruïdes l'any 1936. Sobresurt en el bell mig, l'escut de l'ordre de la Mercè, fet de pedra picada com la resta de la portada. A la part alta, emmarcat també per dues columnes salomòniques, es troba la imatge original de Sant Ramon, que presideix tot el conjunt arquitectònic.
RUTA DEL MONESTIR
És un itinerari que es recomana fer amb bicicleta . El millor moment és la primavera ja que el paisatge és d'un verd molt intens , fins i tot no cansa tant de pedalar. El recorregut està marcat per unes pilones de fusta , amb una placa on hi ha una bicicleta. Aquesta ruta enllaça tot un seguit de poblets ,amb els seus petits encants, per camins rurals , i pot fer passar un dia ben complet. En aquesta ruta trobarem els pobles de Sant Ramon , Portell , Ivorra , Vicfred , Sant Guim de la Plana, el Llor, Castellmeià, la Prenyanosa, Castellnou d'Oluges i Malgrat, els quals formen una anella, i a l'interior trobarem, el Far, Comabella, Viver de Segarra i Gospí. La distància més llarga entre dos pobles és de 18 quilòmetres.
EL CASTELL DE LA MANRESANA
El marc històric on situarem la Manresana és una zona que estava considerada com fronterera dels imperis Carolingi i Musulmà. Al voltant de la segona meitat del segle X . En aquesta zona abunden els castells i torres de guaita.
Històricament, fins a l'actual terme de Sant Ramon,arribava la marca fronterera del comtat de Berga, creada pels comtes de Cerdanya abans de 1034 època en què ja s'esmenten com a existents el castell de Portell i el de Gospí. En canvi, es creu que la Manresana era una fortalesa avançada del comtat de Manresa i que, per això, devia prendre aquest nom.
En l'inventari de dominis del comte Guillem Ramon de Cerdanya, ja surt el nom de la Manresana que governà durant el període 1068-1095 .També apreciem que en aquesta època els comtes de Barcelona, els quals hom assenyala com a guanyadors d'aquell paratge per dret de conquesta l'any 933, devien haver cedit o atorgat drets al comtes cerdans.
Del poble de la Manresana, també es tenen notícies de l'any 1067 que ja feia temps que hi havia un castell i un poble, ja que consta com a possessió d'Almatruda, senyora de Portell i parenta dels vescomtes de Cardona.
La propietat del castell canvià de propietaris moltes vegades, unes per fets d'armes i d'altres per la compra i sempre entre senyors del comtats catalans i d'autoritats religioses.
Es tenen notícies de:
1176 Alfons I d'Aragò
1186 Pere de Talladell ,abat de Poblet
1236 Els Ribelles
1247 Pere de Mesina
1257 Jaume I el donà a Berenguer de la Manresana
1295 Ramon de Medolia
1313 Berenguer de Rajadell
1319 Ramon Malla el compra a Jaume II
1327 Passa a l'abat de Santes Creus
1332 Al Monestir de Poblet
1335 Joan de Mesina
1356 Pere IV
1379 Primera marquesa Elionor de Mesina
1381 Hug Folch, comte de Cardona
1461 Hug de Copons
1462 Joan II
1479 Joan de Cardona
1567 Joan Carles de Copons
1782 Ramon Francesc de Copons nou marquès i després passà als Pinós, marquesos de S. Maria de Barberà, i finalment als Sarriera, comtes de Solterra.
L'ESGLÉSIA DE SANT JAUME
Església de l' antic poble del municipi de Sant Ramon de Portell (Segarra), situat a l'W del cap del municipi, pràcticament contorbat, al voltant de l'antic castell de la Manresana, centre del marquesat de la Manresana.
Conserva l'estructura romànica amb afegits i reformes fetes posteriorment.
CAPELLA SANT COSME I SANT DAMIÀ DE GOSPÍ
Es va construir a tocar de la carretera que uneix Sant Ramon i el poble i fora del nucli urbà. Les successives reformes han afectat la seva estructura original, de manera que es fa difícil la seva datació, però molt probablement correspon a una obra d'arquitectura religiosa popular del segle XVII.
La capella de Sant Cosme i Sant Damià es tracta d'una petita estructura religiosa de planta rectangular en la que predomina el mur, tenint tan sols una petita obertura rectangular a la banda dreta del temple que permeti l'entrada de llum natural, que interiorment és una finestra en esqueixada, a l'estil romànic. La coberta és a dues aigües i amb un campanar d'espadanya d'un sol ull (es tracta d'una estructura moderna consistent en dos pilars i un arc de mig punt sobre el qual hi ha una petita creu metàl·lica).
L'aparell constructiu dels murs és totalment irregular, fet de pedres sense treballar i de diferent grandària, per la qual cosa originàriament devien estar totalment arrebossats.
La façana mostra un arc escarser resseguida d'una motllura pintada d'un color rosat, per sobre la qual i amb lletres del mateix color trobem escrit CAPELLA DE SANT DAMIÀ I SANT COSME. De mitja porta en amunt està arrebossada de color blanc i la resta de color gris.
Els murs interiors són actualment de pedra vista, ja que a primers d'aquest segle XXI es va treure l'arrebossat. El mur de l'absis és recte i penjades en un petit repeu hi ha les imatges dels sants Cosme i Damià.
El sostre és d'arcs ojivals quatripartis, amb medalló centrals, els nervis dels quals es recolzen sobre sis mènsules. Els arcs estan pintats de blanc i els nervis i les mènsules d'un groc marronòs. Aquest sostre interior correspon a la reforma feta al segle XIX, quan els aires neogòtics dominaven en l'arquitectura catalana.
TORRE DEL CASTELL DE PORTELL
Es situa la data de construcció de la torre cap a l'any 1000. És l'única part que es conserva de l'antic castell que, ja el 1035, apareix documentat en el testament del comte Guifré de Cerdanya, qui deixà l'esmentat castell al seu fill Bernat.
Tan sols en queden 4 o 5 metres d'alçada, per la qual cosa ha desaparegut la porta d'accés que es situava a uns 6 metres a fi de dificultar l'accés de l'enemic al seu interior. Les cases que l'envolten dificulten la seva observació. Pels forats de viga que es veien abans de la seva restauració, es dedueix que alguna d'aquestes cases havia estat recolzada a la torre.
Abans també de la reforma feta a primers d'aquest segle, una gran obertura existent en el parament exterior de la part meriodional permetia accedir a la runa que omplia l'interior de la torre, així com comprovar el gran gruix que forma l'estructura basal. L'aparell antic usat en la construcció exterior de la torre consistia en carreus de pedra calcària, no gaire treballats i no gaire grans, units amb molt morter, formant filades gens regulars.
La torre té un diàmetre de 6 metres i la part inferior, que és la que coneixem, era massissa, sent a partir dels 4 metres d'alçada que començaven els murs perimetrals circulars d'un metre de gruix.
Quan es fa reformar la torre fa 6 o 7 anys, tot el perímetre es va fer de nou allà on l'aparell estava caigut i , a més, la part superior es va acabar amb un tauladet de lloses planes.
CAPELLA DE SANT RAMON NONAT DE PORTELL
La capella de Sant Ramon Nonat de Portell fou construïda entre els anys 1651 i 1655 just al mateix lloc on, segons la tradició, havia nascut el sant el 2 de febrer de 1200, sent els seus pares Arnau Sarroy i Ermessenda, filla del poble de Claret.
Seguint la tipologia de les capelles d'aquella època, es tracta d'un edifici de petites dimensions situat a tocar de la carretera que ve del poble de Sant Ramon. És de planta rectangular i amb un clar domini del mur, amb parets laterals d'un gruix considerable i tan sols dues petites obertures exteriors: una estreta finestra en sentit vertical al mur del presbiteri, que interiorment està tapada, i una obertura circular per sobre de la porta d'entrada que té la característica de ser un cristall de sal regalat pels cardonins.
Com que l'aparell amb que estaven fetes aquestes construccions de caire popular era de forma i grandària irregular, els murs eren amb argamassa de calç per tapar la mala qualitat de la pedra. D'aquesta capella encara queden fotos del segle XX en que es veu la capella pintada de blanc i escrit amb lletres grans per sobre de la finestra circular: ACI ES NAT SANT RAMON NONAT.
La coberta és a dues aigües i amb un campanar d'espadanya modern, d'un sol ull.
POU ÀRAB DE PORTELL
L'anomenat pou àrab de Portell és una construcció d'arquitectura popular que localitzem a l'entrada del poble venint per la carretera de Sant Ramon, a la banda dreta, just a l'altre costat de la capella dedicada a Sant Ramon i darrera la bàscula del poble.
De data indeterminada, es construí per cobrir les aigües freàtiques, que són aigües subterrànies que es troben a poca profunditat. Anomenat també mantell freàtic, son aigües que reposen sobre un terreny impermeable i que s'han anat acumulant per filtració. El seu nivell varia segons les pluges.
Al pou de Portell s'hi accedeix per unes escales que porten a un passadís estret excavat al terra. El final de l'escala no es veu ja que l'aigua tapa els graons i tampoc es pot arribar a veure on acaba el pou pel mateix motiu. Aquesta construcció està feta a base de pedres irregulars unides amb morter.
El corredor està format per un troç de mur amb arcada que dona pas a un sostre d'uns dos metres de llargada, el qual dóna pas a un nou troç de mur amb arcada a una alçada inferior a la primera, i així successivament.
Les parets també estan recobertes de pedres irregulars. El fet de cobrir parets i sostre evitava que anés caient terra a l'aigua. A les arcades, les pedres de la darrer afilada estan col·locades de cantell. S'hi accedeix per una porta de ferro moderna, que es va posar per evitar possibles perills.
FONT DE GOSPÍ
A la vall que envolta el turó on s'aixeca el poble trobem la font d'aigua potable de la qual es proveeix el nucli urbà, així com l'antic safareig i la canalització de l'aigua sobrant que servia per regar els horts que hi havia al costat.
Una font és l'indret on l'aigua subterrània surt a la superfície de la terra quan el mantell impermeable aflora i deixa pasa l'aigua del mantell freàtic sobreposat. Sobre aquest basament d'aigua sol aixecar-se una construcció de pedra, rajola, ferro o altres materials, amb una o més aixetes per on surt l'aigua.
El safareig és una construcció que també sol fer-se de pedra o altres materials, que dimensiona més o menys grans segons les necessitat i de forma generalment paral·lelepipèdic, que s'omplia d'aigua i servia per a rentar la roba.
Sembla ser que Gospí sempre ha tingut, i té un subsòl ric en aigua i ja en una època indeterminada es va construir una primera font prop de l'actual carretera que va de Sant Ramon a Gospí. Va ser enderrocada quan es va traslladar a la seva localització actual.
La font actual i el safareig es varen construir a finals del segle XVIII gràcies a la família Rubí. La font, coberta amb una volta semicircular de pedra, va ser tapada en la part frontal amb una porta metàl·lica, sobre la qual hi ha una llosa on consta la data de 1772. Al mig de la llosa trobem esculpit en baix relleu un dibuix en forma de creu. La creu és el signe cristià per excel·lència, tenint una àmplia varietat iconogràfica que li ha portat un valor plàstic afegit.
Sota la porta, dues aixetes de coure en forma de cap d'animal per la boca dels quals raja aigua constantment. Aquesta aigua es recull a través d'una canal feta en pedra de sauló que la condueix cap al safareig.
El safareig és una construcció rectangular feta amb pedra, a l'interior de la qual hi ha l'espai on les dones, que hi arribaven baixant unes escales també de pedra, rentaven la roba de genolls. El safareig va ser utilitzat des de 1722 dins a mitjans de la dècada dels anys 60 del segle passat.
Sobre la font dels anys 60, es va aixecar un edifici modern per instal·lar la maquinària necessària per portar l'aigua a tot el poble. Al seu costat hi ha tres piques de pedra, la més gran distribuïa l'aigua a les altres dues, una de la qual servia per a netejar la verdura i l'altre abeurador per als animals.