Recurs de cassacio contra sentència TSJC
En el convenciment que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació a la gestió de l'Aigua no l’acompanya la raó jurídica
DIMARTS 10 NOVEMBRE 2020
El proppassat divendres dia 30 d’octubre de 2020 , vam tenir coneixement de la sentencia de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Secció Cinquena) de 26 d’octubre de 2020, que estima el recurs interposat pel Consell Comarcal de La Segarra contra la sentencia del Jutjat del Contenciós-Administratiu de Lleida de 28 de juny de 2018, que ens havia donat la raó davant la decisió del Consell Comarcal de La Segarra d’incrementar unilateralment les tarifes a pagar pels ajuntaments relatives al servei d’abastament d’aigua en alta que gestiona el Consell mitjançant la seva entitat pública empresarial GAS.
En la nota de premsa publicada avui en el Web comarcal , el Consell Comarcal de la Segarra , fent una interpretació interessada de la Sentència, pretén fer dir al Tribunal que la gestió i abastament del servei d’aigua la Segarra és de titularitat comarcal i no dels ajuntaments, sense fer la menor referència al que és més transcendent d’aquesta sentència: que si aquest servei és actualment de titularitat comarcal, és perquè els ajuntaments li han delegat una competència que és pròpia, com efectivament diuen els articles 25 i 26 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. ( …Y ello en consonancia con las delegaciones efectuadas por los ayuntamientos recurrentes).
Precisament per aquest motiu, considerem que aquesta sentencia del Tribunal Superior de Justícia no s’ajusta a dret , doncs si bé admet el que sempre hem defensat, que el servei d’abastament d’aigua en alta és un servei delegat pels ajuntaments al Consell Comarcal (en contra del que ha defensat sempre el Consell), d’aquesta afirmació no n’extreu la conclusió natural: que les competències delegades pels ajuntaments s’han d’exercir de conformitat amb els acords municipals de delegació, (article 7.3 de la Llei de Bases de Règim Local),que exigeixen la conformitat dels ajuntaments amb la modificació tarifaria, en defensa dels legítims interessos dels veïns dels pobles de la comarca , que son qui pagaran al capdavall aquestes tarifes.
Per això, en el convenciment que a aquesta sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no l’acompanya la raó jurídica , i d’acord amb la recomanació dels serveis jurídics, ens veiem en l’obligació d’interposar un recurs de cassació contra la mateixa.