Espurnes Barroques 2023

“Els concerts son música, art i gastronomia, esdevenint una descoberta del territori per als visitants i una vivència sovint nova i atractiva per a tothom”, text extret de la salutació del programa de la 6ª edició del festival Espurnes Barroques, Natura en dansa.

“La Fundació Espurnes Barroques - Música i experiències al Territori Barroc, té per objecte la creació, el desenvolupament, la promoció i la divulgació d’activitats i propostes en tots els àmbits de la cultura, especialment en l’àmbit musical i particularment centrades en el període barroc. Amb aquestes accions, es pretén posar l’accent en la promoció integral del territori on actua, amb una clara vocació d’arribar a col·lectius diversos que, per la seva situació, tenen difícil accedir a tot aquest conjunt d’activitats”. “

Amb seu al Santuari del Miracle, al municipi de Riner, la Fundació Espurnes Barroques pretén dinamitzar integralment l’entorn rural d’una vintena de petits municipis del Solsonès, el Bages, l’Anoia i la Segarra que han preservat un important i singular llegat barroc”, text copiat íntegrament de la pàgina web “espurnesbarroques.cat”.

Sense aquests preàmbuls i referències als orígens de les Espurnes Barroques, se’m feia molt difícil encetar la ressenya sobre el 2n concert d’aquesta temporada, celebrat a l’església barroca del Santuari de Sant Ramon, a La Segarra, que em va encarregar el Sr. Alcalde de Sant Ramon.

Fer una ressenya d’un concert o d’una determinada activitat musical, diguem-ne normal, no tindria pas massa dificultat, ja que el més important és identificar el tipus d’activitat, la qualitat de les obres i dels intèrprets, la resposta del públic i el ressò posterior que se’n faci del mateix, sigui pel boca-boca o pel que publiquen els mitjans.

Dissabte passat, l’església del Santuari de Sant Ramon es va vestir de gala amb l’afluència que va sobrepassar les dues-centes persones vingudes d’arreu de les comarques veïnes i també del mateix municipi, per obrir les portes del festival d’enguany, Immortal Bach, que ens van oferir una trentena de músics al servei de les Suites orquestrals 1 i 3 de Bach, combinades amb minimalisme vocal nòrdic, una obra d’encàrrec a Pol Requesens, una estrena estatal de Bernat Vivancos i obres de J.S. Bach, K. Nystedt i T. Riley.

El cor i orquestra del Bach Collegium Barcelona, amb la destacada actuació i guiatge de la seva concertino Adriana Alcaide que ens va delectar, junt amb els sis violins, dues violes, un violoncel, un contrabaix, dos oboès i un fagot barrocs i un clavicordi, sota la direcció del jove mestre Pau Jorquera, que va dirigir magistralment les veus del minimalisme vocal nòrdic, transportant-nos a una altra dimensió sensorial.

A la mitja part, ens vam posar a la boca la dimensió elegíaca del programa i el paisatge de bosc cremat amb uns trumfos amb trompetes de la mort i un vi terrer ben ressucitador, que ens van fer distreure per una estona el rau-rau d’abans de dinar.

Ressenya de Josep Mª Pinyot