Dissabte, 25 De Febrer De 2017
Pl. de la Bassa, 3, 
Sant Ramon - 25215
Telèfon: 973524018 Fax: 973524284
1 · 2 ...   »

1. MONESTIR DE SANT RAMON "L'ESCORIAL DE LA SEGARRA"

Foto

L' edifici més rellevant és el Santuari de Sant Ramon Nonat, que segons documents de l'època es va inagurar l'any 1695.

Consta d'una església d'una sola nau de 44 metres de llarg i 10.5 metres d'ample de creuer i una cúpula de 33 metres d'alt. Hi ha 4 capelles a cada costat que tenen 4 metres de profunditat i es comuniquen interiorment formant el cos de l'esglèsia. A l'altar major hi ha un monumental retaule barroc que ofereix un aspecte esplèndid. Al cambril antigament hi havia el cos de Sant Ramon Nonat, que fou expoliat l'any 1936, però en l'actualitat s'ha substituit per una relíquia del sant.

Dins el santuari hi ha un claustre amb pati inferior format per 28 columnes de pedra. Les dimensions són de 35.03 metres per 35.70m, fent un total de 1286 m2. Les columnes són cilíndriques de base jónica, i d'una sola peça, rematades amb capitells.

En el primer pis, sobre el claustre del pati, es troba un altre claustre amb vuit balcons uniformes de grans dimesions amb voltes de mig punt que donen també a l'interior.

Durant molts anys i efectuant una recerca exhaustiva s'han pogut recuperar alguns objectes pertanyents a l'antic museu, éssent les peces més importants, vuit cantorals de grans dimensions, que estan numerats des de el número 1 fins al 11, faltant els numeros 6,7,9, els quals es creu que foren destruits. També s'han pogut recollir una gran quantitat d'ex-vots, alguns d'ells bastant antics.

L'entrada de l'església és d'estil barroc català. A la part inferior de la façana destaquen 4 grans columnes salomòniques de pedra d'una sola peça, enmarcant cada dues unes "hornacines", que en altre temps tenien les imatges de Sant Pere Nolasc i Santa Maria del Socors o de Cervelló. Aquestes imatges varen ser destruides l'any 1936. Sobresurt en el bell mig, l'escut de l'ordre de la Mercé, fet de pedra picada com la resta de la portada. A la part alta, enmarcat també per dues columnes salomòniques, es troba la imatge original de Sant Ramon, que presideix tot el conjunt arquitectònic.

3.EL CASTELL DE LA MANRESANA

Foto

El marc històric on situarem la Manresana és una zona que estava considerada com fronterera dels imperis Carolingi i Musulmà. Al voltant de la segona meitat del segle X . En aquesta zona abunden els castells i torres de guaita.
Històricament, fins a l'actual terme de Sant Ramon,arribava la marca fronterera del comtat de Berga, creada pels comtes de Cerdanya abans de 1034 època en què ja s'esmenten com a existents el castell de Portell i el de Gospí. En canvi, es creu que la Manresana era una fortalesa avançada del comtat de Manresa i que, per això, devia prendre aquest nom.
En l'inventari de dominis del comte Guillem Ramon de Cerdanya, ja surt el nom de la Manresana que governà durant el període 1068-1095 .També apreciem que en aquesta època els comtes de Barcelona, els quals hom assenyala com a guanyadors d'aquell paratge per dret de conquesta l'any 933, devien haver cedit o atorgat drets al comtes cerdans.
Del poble de la Manresana, també es tenen notícies de l'any 1067 que ja feia temps que hi havia un castell i un poble, ja que consta com a possessió d'Almatruda, senyora de Portell i parenta dels vescomtes de Cardona.
La propietat del castell canvià de propietaris moltes vegades, unes per fets d'armes i d'altres per la compra i sempre entre senyors del comtats catalans i d'autoritats religioses.
Es tenen notícies de: 
1176 Alfons I d'Aragò
1186 Pere de Talladell ,abat de Poblet
1236 Els Ribelles
1247 Pere de Mesina
1257 Jaume I el donà a Berenguer de la Manresana
1295 Ramon de Medolia
1313 Berenguer de Rajadell
1319 Ramon Malla el compra a Jaume II
1327 Passa a l'abat de Santes Creus
1332 Al Monestir de Poblet
1335 Joan de Mesina
1356 Pere IV
1379 Primera marquesa Elionor de Mesina
1381 Hug Folch, comte de Cardona
1461 Hug de Copons
1462 Joan II
1479 Joan de Cardona
1567 Joan Carles de Copons
1782  Ramon Francesc de Copons nou marquès i després passà als Pinós, marquesos de S. Maria de Barberà, i finalment als Sarriera, comtes de Solterra.

2.L'ESGLÉSIA DE SAN JAUME

Foto

Església de l' antic poble del municipi de Sant Ramon de Portell (Segarra), situat a l'W del cap del municipi, pràcticament conurbat, al voltant de l'antic castell de la Manresana, centre del marquesat de la Manresana.

Conserva l'estructura romànica amb afegits i reformes fetes posteriorment.

7.CAPELLA SANT COSME I SANT DAMIÀ DE GOSPÍ

Foto

Es va construir a tocar de la carretera que uneix Sant Ramon i el poble i fora del nucli urbà. Les succesives reformes han afectat la seva estructura original, de manera que es fa difícil la seva datació, però molt probablement correspon a una obra d'arquitectura religiosa popular del segle XVII.

La capella de Sant Cosme i Sant Damià es tracta d'una petita estructura religiosa de planta rectangular en la que predomina el mur, tenint tan sols una petita obertura rectangular a la banda dreta del temple que permeti l'entrada de llum natural, que interiorment és una finestra en esqueixada, a l'estil romànic. La coberta és a dues aigües i amb un campanar d'espadanya d'un sol ull (es tracta d'una estructura moderna consistent en dos pilars i un arc de mig punt sobre el qual hi ha una petita creu metàl.lica).

L'aparell constructiu dels murs és totalment irregular, fet de pedres sense treballar i de diferent grandària, per la qual cosa originàriament devien estar totalment arrebossats.

La façana mostra un arc escarser resseguida d'una motllura pintada d'un color rosat, per sobre la qual i amb lletres del mateix color trobem escrit CAPELLA DE SANT DAMIÀ I SANT COSME. De mitja porta en amunt està arrebossada de color blanc i la resta de color gris.

Els murs interiors són actualment de pedra vista, ja que a primers d'aquest segle XXI es va treure l'arrebossat. El mur de l'absis és recte i penjades en un petit repeu hi ha les imatges dels sants Cosme i Damià.

El sostre és d'arcs ojivals quatripartis, amb medalló centrals, els nervis dels quals es recolzen sobre sis mènsules. Els arcs estan pintats de blanc i els nervis i les mènsules d'un groc marronòs. Aquest sostre interior coorrepon a la reforma feta al segle XIX, quan els aires neogòtics dominaven en l'arquitectura catalana.

1 · 2 ...   »
Cercador

Ajuntament
Totes les administracions

Destacats

Mapa Web