L'origen del nom del poble de la Manresana ve d'una torre que hi havia a dalt al castell , que delimitava com a lloc fronterer del Comptat de Manresa amb la Vegueria de Cervera .
S'anomenava la torre " Manresana" . És aquest l'origen del nom del poble , ratificat per l'historiador Duran i Sanpere .
La Manresana va ésser un poble que va néixer a l'entorn d'un castell. Les serves primeres referències són de l'any 930 i era del comtat de Manresa.
L'any 1356 és la primera vegada que és té notícia d'un cens de població. Fou manat per Pere IV i figurava amb 16 focs (famílies), el 1782 ja tenia 101 habitants, després va passar a 544 habitants el 1936 i després ja va anar davallant.
El poble va anar creixent a banda i banda del camí que anava de Cervera a Calaf fins  arribar al límit del seu terme, ja que era cap de municipi.
Aquest carrer va prendre el nom de la ravaleta i va continuar prenent un altre nom anomenat el raval de Sant Ramon que també va prendre molt impuls per a la construcció del Santuari, però el Raval ja era del terme de Portell.
L'any 1940 és creà un nou municipi anomenat Sant Ramon que agregà els municipis de la Manresana i el de Portell.
El nom del poble de la Manresana va desaparèixer i quedà com a cap de municipi el poble de Sant Ramon i com a agregats els pobles de Portell, Gospí i Viver de Segarra.
Junt al castell s'edificà una església comunitària que estava situada en el mateix lloc que l'actual i també dedicada a Sant Jaume, que presideix l'entrada a l'actual església.
En l'apartat econòmic fou l'agricultura de secà la que tenia el major nombre d'ocupats, també tenia molts artesans, hi havia sabaters, fuster, ferrers, botigues d'aliments, forn de pa, carreters, sastres, barberia, escorxadors, etc.
Cal destacar el gremi de traginers que amb els carros i tartanes feia el transport de mercaderies i persones a les viles de la rodalia, i ( d'ells) se'n conserva la tradició de fer els Tres Tombs amb el "animals" al voltant del Santuari.
Cal destacar les nombroses festes que es feien, ja que també tenia cafès, sala de ball, cinema...
La festa més destacada era el 25 de juliol, Sant Jaume. A l'església del Sant és feia l'ofici, al sortir es repartia coca beneïda i després el ball dels  Majorals i a continuació, a fer un refresc o beure mistela a Cal Sabater Tieto. A tarda , després d'un bon dinar a ballar amb balls de tarda i nit al Cafè Casino. També es celebraven Santa Madrona, Sant Jordi, Sant Blai, Divendres Sant, Corpus, Sant Isidre, Carnestoltes, etc.
Cal destacar la rivalitat que hi havia entre Sant Ramon i la Manresana. Voler fer les coses els uns millor que els altres i treballar quan l'altre feia festa.
Bibliografia
Sant Ramon, Recull Històric de Ramon Farré i Miquel Vidal