Mercredi, 18 De Octobre De 2017
Pl. de la Bassa, 3, 
Sant Ramon - 25215
Tèlèphone: 973524018 Fax: 973524284

ORIGEN I BREU HISTÒRIA DE LA POBLACIÓ

El poble de Sant Ramon és relativament modern, perqué té l'origen en el monestir de mercedaris que és fundà al segle XIII, en el lloc on abans existia una ermita dedicada a Sant Nicolau. La construcció del Monestir en honor a Sant Ramon, va donar nom a aquesta població.

El primer cens de la població del qual tenim notícia data del 1356 i fou manat per Pere IV.

El nucli de la població amb un creixement més gran sens dubte és, La Manresana, que prolonga la seva extensió aixecant les seves cases a banda i banda del camí que anava de Cervera a Calaf,  fins arribar al limit del seu terme a Portell. Ubicats amb aquest nucli de la població, s'hi troba el castell de La Manresana i l'església que té com a patró Sant Jaume i com a patrona Santa Madrona.

L'època d'expansió fora del nucli que envoltava el castell s'inicià a finals de segle XVII, data en la qual ja està construït el convent vell i la devoció a Sant Ramon porta molts devots a visitar la seva tomba.

Les cases construïdes a peu del camí pertanyen a nou vinguts al poble i a antics veins que es traslladen al nou raval. Els nous vinguts són en la seva major part artesans i comerciants.

La construcció del Monestir, iniciada l'any 1674, fou l'arribada de nous pobladors; feia falta mà d'obra i aquesta s'establí a l'entorn del monestir.

Diu la llegenda que el santuari es creà en el lloc on una mula cega que transportava les despulles de Sant Ramon Nonat caigué morta després de donar tres tombs. Clogué la disputa que existia entre les poblacions de Cardona, Portell i Barcelona sobre qui s'havia de quedar amb el cos del Sant.

ECONOMIA

Foto

L'economia d'aquest municipi, com tots els de l'interior de Catalunya, està basada en la terra.  En segles anteriors, predominava una agricultura de subsistència, no hi havia un  mercat interior important i la circulació monetària del moment era escassa.  
    Durant la primera meitat del segle XX va començar a augmentar el nivell de vida amb la diversificasió econòmica dirigida sobretot  per la transformació de productes del camp.
 
Des de mitjans de segle, la ramaderia ha esdevingut un gran puntal per aixecar l'economia de moltes explotacions agrícoles encara que la immensa majoria són petites..   
                                                                                                                       
Aquesta milloria ha fet néixer el sector dels serveis , que és important .                                        

HISTÒRIA DE LA MANRESANA

Foto

L'origen del nom del poble de la Manresana ve d'una torre que hi havia a dalt al castell , que delimitava com a lloc fronterer del Comptat de Manresa amb la Vegueria de Cervera .
S'anomenava la torre " Manresana" . És aquest l'origen del nom del poble , ratificat per l'historiador Duran i Sanpere .
La Manresana va ésser un poble que va néixer a l'entorn d'un castell. Les serves primeres referències són de l'any 930 i era del comtat de Manresa.
L'any 1356 és la primera vegada que és té notícia d'un cens de població. Fou manat per Pere IV i figurava amb 16 focs (famílies), el 1782 ja tenia 101 habitants, després va passar a 544 habitants el 1936 i després ja va anar davallant.
El poble va anar creixent a banda i banda del camí que anava de Cervera a Calaf fins  arribar al límit del seu terme, ja que era cap de municipi.
Aquest carrer va prendre el nom de la ravaleta i va continuar prenent un altre nom anomenat el raval de Sant Ramon que també va prendre molt impuls per a la construcció del Santuari, però el Raval ja era del terme de Portell.
L'any 1940 és creà un nou municipi anomenat Sant Ramon que agregà els municipis de la Manresana i el de Portell.
El nom del poble de la Manresana va desaparèixer i quedà com a cap de municipi el poble de Sant Ramon i com a agregats els pobles de Portell, Gospí i Viver de Segarra.
Junt al castell s'edificà una església comunitària que estava situada en el mateix lloc que l'actual i també dedicada a Sant Jaume, que presideix l'entrada a l'actual església.
En l'apartat econòmic fou l'agricultura de secà la que tenia el major nombre d'ocupats, també tenia molts artesans, hi havia sabaters, fuster, ferrers, botigues d'aliments, forn de pa, carreters, sastres, barberia, escorxadors, etc.
Cal destacar el gremi de traginers que amb els carros i tartanes feia el transport de mercaderies i persones a les viles de la rodalia, i ( d'ells) se'n conserva la tradició de fer els Tres Tombs amb el "animals" al voltant del Santuari.
Cal destacar les nombroses festes que es feien, ja que també tenia cafès, sala de ball, cinema...
La festa més destacada era el 25 de juliol, Sant Jaume. A l'església del Sant és feia l'ofici, al sortir es repartia coca beneïda i després el ball dels  Majorals i a continuació, a fer un refresc o beure mistela a Cal Sabater Tieto. A la tarda , després d'un bon dinar a ballar amb balls de tarda i nit al Cafè Casino. També es celebraven Santa Madrona, Sant Jordi, Sant Blai, Divendres Sant, Corpus, Sant Isidre, Carnestoltes, etc.
Cal destacar la rivalitat que hi havia entre Sant Ramon i la Manresana. Voler fer les coses els uns millor que els altres i treballar quan l'altre feia festa.

HISTÒRIA DEL SANTUARI

Foto

La idea de construir el convent va sortir de Pere Nolasc, redemptor de cristians captius dels sarraïns. El motiu era d'establir un enclavament per a la col.lecta d'almoïna anb destí a l'Obra de Redempció dels Captius, a la comarca de la Segarra. El pare Bertrando fou l'encarregat de fer tots els tràmits, i va considerar que l'ermita de Sant Nicolau, que era la parròquia de Portell i terme municipal del Castell de Majanell, era el lloc més apropiat per construir-lo. El 8 de juny de 1245, el Bisbat de Solsona va donar a l'Ordre de la Mercé l'ermita de Sant Nicolau. En les construccions que es van fer al voltant de l'ermita, els mercedaris van començar l'activitat de demanar almoines per aquells paratges. Durant els segles XIV i XV apareixen documents de la fundació mercedaria amb el nom de Priorat de Sant Nicolau, i el 1450 va prendre com a definitiu el nom de Convent de Sant Ramon. La fama del Sant va anar en augment, les antigues construccions de l'ermita van donar pas al conjunt arquitectònic que avui es contempla amb la construcció durant cinc segles del convent antic, al nou i l'església. Després de 690 anys de presència mercedaria al convent, la comunitat de frares es ve veure forçada a abandonar el convent per uns decrets de l'extinció de les ordres religioses i la incautació de tots els seus béns per l'Estat i per les lleis de desamortització dels anys 1835-1836. L'Estat va abandonar a l'Ajuntament de Portell el dret d'administrar el convent, i va demanar que establís una escola i tingués oberta l'església per a la devoció de les relíquies del Sant. El Ministeri d'Hisenda, el 14 de Novembre del 1900, va ordenar un altre administrador del convent. Va ser escollit el prelat de Solsona, Ramon Riu i Cabanas, per continuar la tasca i fer-se càrrec de la conservació de l'edifici. El 12 d'abril de 1901, el Bisbe de Solsona, Ramon Riu i Cabanas va fer la donació del convent al pare provincial de la Mercé, Fr. Florencio Nualart, per restablir-hi la tasca començada pels mercedaris, desprès de seixanta-dos anys de ser desterrats. Ja s'han complert  108 anys de la cessió del convent a la comunitat mercedaria, i s'ha fet una excel.lent tasca en la conservació de l'anomenat Escorial de la Segarra.

chercheur

Mairie
Toutes les administrations

En Relief

Plan du site