L'actual convent està construït en tres etapes , el convent antic , el nou i l'església 
Les obres del convent antic s'inicien l'any 1625 pels mercedaris . És una règia construcció del renaixament clàssic , a la planta baixa hi ha la cuina , el celler i un gran menjador per a la comunitat . Al pis de dalt es troben les cel.les dels frares , a les quals s' arriba per una gran escalonada de pedra .
De l'any 1674 a 1722 es construí l'església . El seu impulsor fou el Rvdm. P.Pere de Salazar , mestre general de l' Orde , i continua les obres el Rvdm. P Josep Linàs .
L'interior de l'església amida 44 metres de llarg , 10.50 d'ample , amb creuer , la cúpula té 33 metres d'alt i quatre capelles laterals per banda. 
La primera cosa que crida l'atenció a l'arribar al convent és l'entrada a l'església , d'estil barroc català .
Hi ha quatre columnes salomòniques de pedra d'una sola peça que emmarquen cada dos unes fornícules que en altres temps tenien les imatges de Sant Pere Nolasc i Santa Maria del Socors que varen ser destruïdes l'agost de 1936.
Al centre de la portada hi ha l'escut de la Mercè , en la part alta ,dos columnes salomòniques més petites que emmarquen la imatge original de pedra de Sant Ramon .
A l'interior de l'església ,en el creuer dret es troba el cambril , amb el sepulcre del Sant , i és obra de l'escultor Jaume Perelló .
En aquest cambril es troba el reliquiari amb una petita part d'un os del Sant , ja que la resta de relíquies del Sant i la seva urna va ser treta del convent i portada a Barcelona durant el desgraciat agost de 1936 .
També cal parlar de dos grans vitralls amb escenes de la vida del Sant , que donen llum al recinte .
El retaule de l'altar major és una altra peça que destaca per les seves dimensions , d'estil barroc amb les imatges de Sant Ramon , Sant Pere Nolasc ,Sant Pere Pascual i Santa Maria de Cervelló .
Cal dir que aquest retaule és del segle XVlll i que va ésser comprat als salesians de Sarrià l'any 1947 . L' altre retaule que hi havia ,fet per l'escultor de Barcelona Pere Costa del 1741 a 1749 , fou destruït durant la guerra .
Finalment es construí el convent nou , per l'augment de la comunitat mercedaría , l'any 1748 començaren les obres .
Pere Nolasc i Mora , bisbe de Solsona , fou l'impulsor d'aquesta última fase .
Està estructurat per un gran pati interior de 36 per 35 metres . Els arcs i les voltes són suportats per 28 grans columnes cilíndriques de pedra , de base jònica i rematades amb capitells .
A la part alta destaquem les dimensions de les voltes amb arcs de mig  punt  i les vuit balconades que donen al pati , que també s'anomena el claustre . En aquesta part es troba la biblioteca  que comunica amb les tribunes i el cor de l'església .
En la part de baix , al claustres hi ha un bonic bocatge d'una gran cisterna , de base octogonal i pilastres toscanes , envoltat per uns jardins.

La cisterna del claustres	Els claustres