El marc històric on situarem la Manresana és una zona que estava considerada com fronterera dels imperis Carolingi i Musulmà. Al voltant de la segona meitat del segle X . En aquesta zona abunden els castells i torres de guaita.
Històricament, fins a l'actual terme de Sant Ramon,arribava la marca fronterera del comtat de Berga, creada pels comtes de Cerdanya abans de  1034 època en què ja s'esmenten com a existents el castell de Portell i el de Gospí. En canvi, es creu que la Manresana era una fortalesa avançada del comtat de Manresa i que, per això, devia prendre aquest nom.
En l'inventari de dominis del comte Guillem Ramon de Cerdanya, ja surt el nom de la Manresana que governà durant el període 1068-1095 .També apreciem que en aquesta època els comtes de Barcelona, els quals hom assenyala com a guanyadors d'aquell paratge per dret de conquesta l'any 933, devien haver cedit o atorgat drets al comtes cerdans.
Del poble de la Manresana, també es tenen notícies de l'any 1067 que ja feia temps que hi havia un castell i un poble, ja que consta com a possessió d'Almatruda, senyora de Portell i parenta dels vescomtes de Cardona.
La propietat del castell canvià de propietaris moltes vegades, unes per fets d'armes i d'altres per la compra i sempre entre senyors del comtats catalans i d'autoritats religioses.
Es tenen notícies de: 
1176 Alfons I d'Aragò
1186 Pere de Talladell ,abat de Poblet
1236 Els Ribelles
1247 Pere de Mesina
1257 Jaume I el donà a Berenguer de la Manresana
1295 Ramon de Medolia
1313 Berenguer de Rajadell
1319 Ramon Malla el compra a Jaume II
1327 Passa a l'abat de Santes Creus
1332 Al Monestir de Poblet
1335 Joan de Mesina
1356 Pere IV
1379 Primera marquesa Elionor de Mesina
1381 Hug Folch, comte de Cardona
1461 Hug de Copons
1462 Joan II
1479 Joan de Cardona
1567 Joan Carles de Copons
1782  Ramon Francesc de Copons nou marquès i després passà als Pinós, marquesos de S. Maria de Barberà, i finalment als Sarriera, comtes de Solterra.
Bibliografia:
Recull de Sant Ramon
Els Castells de Catalunya
Història de Catalunya